📣 3 veus femenines per escoltar la pagesia
Noves referents per trencar el relat de què el camp "és cosa d'homes"
Una de les sorpreses agradables de la Revolta Pagesa que hem viscut aquests dies ha estat escoltar noves veus femenines.
Fins fa poc, la importància de la dona en el treball al camp s’havia amagat, minimitzat i associat a tasques secundàries, deixant el discurs de què el camp era “cosa d’homes”.
Un relat fals, injust i desigual que en els darrers anys s’està trencant amb l’empenta de les pageses que reclamen ser escoltades.
Actualment, el 20% dels treballadors del sector primari són dones, una xifra encara baixa, però que està creixent any rere any.
Com hem vist en el futbol femení, l’aparició de noves referents del sector ha de servir per revertir la situació i atreure les generacions més joves per mantenir l’ofici més antic del món amb una nova mirada.
Avui, a 3TOMBS, us presentem diferents veus femenines per escoltar la pagesia.
1r TOMB: La veu empoderada de Laia Angrill

Tot i que és arbitrari personificar el canvi de paradigma en només una persona, val la pena destacar la irrupció de la Laia Angrill, una de les veus que més hem escoltat als mitjans de comunicació en les darreres manifestacions.
Angrill és una jove ramadera de 24 anys de Peramola, a l’Alt Urgell, que després de llicenciar-se en Global Studies a la UPF de Barcelona va prendre la decisió de tornar al seu poble natal per fer-se càrrec de l’explotació de vaques familiar de Cal Rosill.
A banda de la valentia d’emprendre aquest camí, Angrill destaca per tenir un discurs molt clar, directe, empoderat i proactiu. No s’està per romanços i deixa clar quines són les mancances i reivindicacions del sector.
De les diferents aparicions en mitjans, us recomano el pòdcast Feminitzar la terra: les dones al món rural de Les dones i els dies a Catalunya Ràdio.
En aquest espai, Angrill comparteix tertúlia amb una altra referent com Vanessa Freixa, activista rural de qui ja en vam parlar fa unes setmanes en aquest butlletí.
Si teniu una estona, no us perdeu aquesta conversa tan lúcida i que obre portes per reformular el camp des d’una visió ecofeminista, sostenible i realista.
2n TOMB: L’Associació de Dones del Món Rural, la llavor del canvi
Una altra de les accions que s’han pres per ajudar a visualitzar del paper de la dona al camp ha estat la creació de L’Associació de Dones del Món Rural.
La iniciativa va sorgir el 2018 després de la creació d’un grup de Whatsapp format per dones pageses que tenien la necessitat de compartir un espai on resoldre dubtes, intercanviar coneixements i generar nous espais de participació.
A banda de trencar el relat d’una feina masculinitzada en el nostre país, també volen incidir i decidir en les polítiques agràries.
Així, fa uns mesos, van organitzar el I Congrés Dones del Món Rural amb diferents ponències de nivell i on es va arribar a la conclusió que les dones pageses han de ser la llavor del canvi que requereix el sector.
En aquest enllaç podeu recuperar, en format vídeo, una de les sessions més interessants: Projectes d’èxit i la figura femenina en els negocis al sector primari.
3r TOMB: La lluita al camp: ‘Terra de Dones. Pageses de Catalunya’
Finalment, si voleu aprofundir sobre el tema, el vostre llibre és Terra de dones. Pageses de Catalunya (Editorial Fonoll, 2020).
Escrit per la periodista Laura Saula i amb les fotografies de Jordi Borràs, el llibre recull el testimoni de 8 dones pageses de diverses generacions d’arreu del territori.
Des de les Terres de l’Ebre fins a l’Alt Pirineu, Saula narra les seves històries i visualitza la doble lluita existent: treballar de pagès i ser pagesa.
Un exercici de compromís, esforç i valentia com, per exemple, la de l’Ester Gomis, de Ca Rosset a Vilallonga del Camp.
En un fragment del llibre explica que els seus pares no volien que es dediqués a la pagesia i volien que estudiés. “Tot això només perquè soc dona. Si hagués estat home, no hi hauria hagut opció! Jo hauria estat pagès, ho haguera volgut o no. Passa que jo soc tossuda, rampelluda o estic xalada, no ho sé, però com jo n’hi ha moltes, eh!”
O la Maria Casoliva, de Sanaüja, que lamenta la desigualtat existent: “Mentre encara hi hagi algú que dubti que una dona pugui dur un tractor, és que no anem bé i no hi ha igualtat. I mentre una dona, sigui pagesa o no, vulgui ser mare i per això ho tingui més difícil que un home, és que tampoc n’hi ha.”
Són moltes lluites, per diferents camps i es preveuen llargues, però la millor notícia és que ja han començat i les seves veus sonen amb força. Que ressonin i s’escampin. És el futur. És el nostre futur.
I fins aquí, els tres tombs d’aquesta setmana. Si tens més propostes de veus femenines per escoltar la pagesia, envia’ns-ho a 3tombs@3tombs.cat o a les xarxes socials. Fins la setmana vinent, ens veiem pel territori!