🍏 Tres sidres catalanes per aconseguir l’eterna joventut
Avui descobrim una beguda que està guanyant terreny al nostre territori
Tot i que es desconeix qui va inventar la sidra, les primeres referències escrites daten de l'època romana. L’any 55 d.C, quan Juli Cèsar va començar la conquesta de Britània, els soldats romans van descobrir amb sorpresa que els celtes de la regió fermentaven suc de poma per obtenir-ne una beguda deliciosa.
Als segles XII i XIII, gràcies als grans cultius de pomeres, Astúries es va convertir en un dels grans productors de sidra, que s’ha convertit en un símbol d’identitat de la seva terra.
En altres regions, la sidra ha tingut una gran importància, inclús com a substitut de la cervesa, i actualment té un gran consum en països com el Regne Unit, Irlanda, Bèlgica o Finlàndia.
A Catalunya no ha existit una gran tradició de sidra, però en els darrers anys han sorgit iniciatives per popularitzar aquesta beguda que rep el nom de sicĕra, que en llatí tardà significa "beguda embriagadora".
Aprofitar la qualitat de les pomes del territori, evitar el malbaratament alimentari o oferir un nou producte atractiu són alguns dels motius que han portat a viure un petit ‘boom’ de sidreries del país.
Avui, a 3TOMBS, us animem a deixar-vos embriagar per aquesta beguda envoltada de mística i que asseguren que és l'elixir de l’eterna joventut…
1r TOMB: AranTast, pioners del Pirineus
Un alemany i una aranesa van ser dels primers a explorar la possibilitat de produir sidra catalana en un poble on ja havia existit aquesta tradició.
Al petit poble de Les, al voltant de la riba del riu Garona, s'elaborava un suc de poma amb una gran premsa que després es transformava en sidra. Amb el pas dels anys i el despoblament, però, els camps de fruiters es van començar a abandonar.
Tot va canviar quan l’alemany Henning Gerdt se’n va anar a viure a la Vall d’Aran amb la seva parella catalana i va descobrir que a la regió hi havia més de seixanta varietats de pomers diferents.
Amb la col·laboració d’algunes famílies de la zona, van començar a produir sidra pel consum casolà i el 2008 van constituir una microempresa que acabarien esdevenint en AranTast.
El seu producte estrella és l’Eth Paom, la sidra dels Pirineus, però també elaboren vinagre, mostassa o salsa picant aprofitant totes les virtuts del suc de poma i que els hi donen un gust diferent.
Una història de recuperació de cultius autòctons i de generació de valor pel territori que ha rebut premis internacionals per un producte que val la pena tastar.
2n TOMB: Mooma, sidra gironina per evitar el malbaratament alimentari
La família Frigola fa tres generacions que es dedica al cultiu de la poma a Girona, però al 2012 es van topar amb molts supermercats que descartaven part de les pomes per defectes visuals.
Per evitar el malbaratament alimentari, van decidir reaprofitar aquestes pomes per produir sucs i sidra.
El resultat ha estat la producció de 4 tipus diferents de sidra de màxima qualitat: la Mooma, l’envellida, l’ancestral i la reserva.
També han estat premiades i, a diferència de la tradició asturiana, no recomanen servir-la des d’una altura considerable ni prendre d'una glopada. Així, es pot prendre amb calma i a taula servida molt freda.
A més, Mooma també compta amb una sidreria-restaurant en un indret relaxant als afores de Palau-sator (Baix Empordà).
Allà, acompanyats d’una bona sidra, hi podreu degustar plats on el fruit dels deus és protagonista com:
Foie-gras celler amb compota de poma, melmelada de tomata i vinagre balsàmic
Carpaccio de carbassó amb parmesà, oli de Fontclara i cremós de poma i ceba
Botifarra dolça amb poma i sidra
Tatin de poma Mooma
Consulteu la seva carta i deixeu-vos seduir...
3r TOMB: La Solana: A Ponent també es fa sidra
Ponent és el principal productor de pomes a Catalunya, però la tradició de la sidra és ben escassa, per no dir inexistent.
Per trencar aquesta tendència, a Puigverd de Lleida ha nascut La Solana, un petit celler sidrícola que elabora uns productes de primera qualitat i arrelats al nostre territori.
Després d’anys d’investigació i proves, han sortit al mercat amb quatre estils de sidra diferents.
Bitlla: la clàssica, una sidra escumosa brut nature, elaborada seguint el mètode tradicional.
Punk Lady: una sidra macerada amb llúpol i amb un punt gamberro.
Eclipsi: una sidra de gel fortificada amb alcohol vínic per als paladars més dolços.
Sacrilegis: unes sidres d’autor gens convencionals on exploren diferents tècniques d’elaboració.
Si les voleu provar, aquest dissabte 1 de juny seran presents amb una parada a l’onzena edició de la Fira de la Cervesa Artesana de Tàrrega, on han preparat activitats de les 11h del matí fins les 3h de la matinada.
Una oportunitat perfecta per endinsar-se en el creixent món de la sidra que, pel que hem vist, no és només patrimoni exclusiu d’Astúries.
I fins aquí el butlletí de 3TOMBS d’aquesta setmana. Ens retrobem aviat!