🖤 3 tombs amb "l'aneguet lleig" de la Mediterrània
Descobrim les virtuts de la garrofa, un superaliment que havia estat marginat
En els darrers temps, la garrofa ha passat de ser “l’aneguet lleig” de la Mediterrània a una peça imprescindible en les millors cuines del món.
Històricament, el seu ús s’havia limitat al consum de bèsties de càrrega com els rucs o les mules (d’aquí ve l’expressió guanyar-se les garrofes després de jornades intenses al camp).
Amb l’abandonament del món rural a Catalunya, els garrofers van anar perdent pes i prestigi, quedant-se amb el malnom del “menjar dels pobres”.
Però una major consciència i valoració de les seves virtuts alimentàries han convertit la farina de garrofa en un superaliment que no para de guanyar adeptes, sobretot en el món de la rebosteria, i que s’ha guanyat la fama del “substitut sa i ètic del cacau”.
Nutricionalment, és un llegum amb un alt valor energètic, però baix en greixos. A més, aporta relaxació i tranquil·litat gràcies a un aminoàcid essencial anomenat ‘triptòfan’. I, per acabar-ho d’adobar, la garrofa no conté excitants com la cafeïna ni és addictiva, a diferència del cacau.
Consumint garrofa, a més, lluitem contra el canvi climàtic i l’efecte hivernacle per la seva capacitat d’absorbir diòxid de carboni i ajudem a mantenir el cultiu en feixes dels garrofers, una de les millors barreres naturals per lluitar contra els incendis.
Avui, a 3TOMBS, descobrim tres connexions per poder gaudir la garrofa en tota la seva essència i donar suport al sector agrícola de Tarragona i el País Valencià.
1r TOMB: La primera farina de garrofa feta a Catalunya
En els propers dies està previst que es posi en marxa a l’Ametlla de Mar el primer molí que produirà farina de garrofa íntegrament a Catalunya.
Es tracta d’una inciativa d’Econau, una associació que compta amb 20 socis, la meitat dels quals són productors, per promoure la producció, processament i elaboració de productes derivats de cultius autòctons.
Per tirar-ho endavant, han restaurat una màquina processadora de garrofa del 1940 i s’han ubicat en una antiga granja de conills.
Ens expliquen que la iniciativa neix perquè “fins ara la farina de garrofa s’havia d’importar de fora de Catalunya” i, també, “per lluitar contra l’especulació que ha sorgit al sector en els últims anys.”
“La goma de garrofí ha estat molt utilitzada per empreses agroalimentàries i farmacèutiques i això ha desencadenat una especulació de preus. Nosaltres volem donar més valor a la polpa de la garrofa i que els productors rebin un preu just, ni més alt ni més baix”, explica el Daniel Mendez, pagès i president de l’Associacio Econau.
A més, també estan preparant l’obertura d’un obrador per fer-hi innovar amb diferents productes i ens conviden al 2n Festival de la Garrofa que tindrà lloc al mes de maig. Si voleu sumar-vos a Econau, a finals de mes inicien una nova ronda de captació de socis. T’hi garrofes?
2n TOMB: La passió per la garrofa de Menjamiques
Una de les pioneres en la difusió dels beneficis de la farina de garrofa és la Clara Martín Riu, una filòloga barcelonina que s’ha instal·lat a Bràfim, a l’Alt Camp, per engegar Menjamiques, un projecte gastroetnobotànic que té com a objectiu la recuperació gastronòmica de plantes autòctones oblidades.
Parla de la garrafa amb devoció (aquest podcast de La Fonda val molt la pena) i lluita contra la mala imatge amb la creació de productes que semblen caiguts del cel.
A la seva botiga on-line hi podeu trobar des de la crema de garrofa clàssica (Nocilla tens els dies comptats), l’allioli de garrofa o el recent creat licor de garrafa, elaborat seguint una recepta tradicional balear.
A més, ha publicat el llibre de receptes Garrofa, delícia mediterrània (Pol·len Edicions) amb 35 propostes culinàries de tot el Mediterrani per llepar-se’n els dits. Des de Xipre, Malta, Palestina, Portugal… Ja no tens excusa per no cuinar amb el nostre or negre.
3r TOMB: El garrofer de Miró
Malgrat la mala fama que ha tingut el garrofer, aquest arbre ha estat el fetitxe d’un dels millors artistes de la història, Joan Miró, que va passar gairebé tots els estius a Mont-Roig del Camp, una de les zones de més producció de garrofa.
“És el meu arbre preferit. Les arrels del garrofer són com els meus peus, que s’endinsen a la terra, i aquest contacte em dona una força enorme.” (Miró)
També explicava que sempre viatjava pel món amb una garrafa de Mont-Roig a la maleta. Era la seva manera de recordar les arrels i el territori mentre exposava a Nova York, Londres o París.
Per poder connectar amb Miró i el món del garrofer us recomanem visitar Mas Miró, la casa de camp que la família de l’artista tenia a Mont-Roig i que fa 5 anys va recuperar la Fundació Joan Miró.
Rodejats de garrofers, podreu aprofundir en l’espai que va servir d’inspiració de La Masia, una de les obres més reconegudes de Miró, i descobrir un dels indrets clau en la trajectòria de l’artista.
Hi podeu fer visites teatralitzades, un escape room o, fins i tot, tastos de vi, tot i que és una llàstima que no facin cap tast de productes elaborats amb farina de garrofa.
Segur que a Miró li encantaria i, a més, serviria per reforçar l’imaginari d’un producte que va ser el nostre “aneguet lleig” però que està vivint la seva renaixença.
I fins aquí els 3 tombs d’aquesta setmana, us animem a recomanar el butlletí a amics i coneguts, ja som més de 150!
Ens veiem pel territori!